dijous, 7 de novembre de 2013

SOM DE GENERAL. I NO PAGUEM MÉS... PERQUÈ NO ENS DONA LA GANA!

Es veu molt bé el futbol a Segona Graderia. Des de que el Club es veu obligat a reservar un deu per cent de l’aforament a l’equip rival, els dies de Champions baixem les escales i, se suposa que, pugem en l’escala social. Ens col·loquen enmig de senyors amb vestit i corbata (o roba d’estil “casual”, segons d’on vinguin), comerciants de comarques que han fet fortuna venent fuets o pa de pagès, i algun despistat.
Quan érem de General Gol Sud Tercera Graderia, els graons de ciment no eren numerats. Així que havies d’arribar aproximadament una hora abans del començament, per agafar un bon lloc. En un Barça-Madrid, sinó arribaves abans, com a molt enxampaves passadís. Si baixaves amb la Penya d’Arbúcies, anar al futbol et suposava unes vuit hores entre tot plegat. Ara em toca anar els dimarts i dimecres allà on molts arriben amb el partit començat, i la majoria se'n va abans d'hora. Us imagineu fer quelcom similar en un cinema?
A General la gent es porta l'entrepà i la beguda de casa. Malgrat que els “Segurates” ens prenguin les llaunes o els taps de les ampolles d’aigua (de debò... Et confisquen els taps!). Però ja sabem que les llaunes ens les podem posar a les butxaques del darrera dels texans. I de tap, sempre en portem un de recanvi. A la zona noble, tothom desfila escales avall deu minuts abans de la mitja part, a comprar-se un frankfurt merdós i una cervesa sense alcohol, amb got de plàstic. A preu d’or, és clar.
A General, amics pocs, encara que tots ens coneixem de vista. Anem a veure futbol. Ens abracem als partits importants, i para de comptar. A baix, l’ambient pot anar de xafarderia de perruqueria a conversa d’”After Work” i gin tònic. Molts hi van a fer vida social, i a fer-la petar amb els seus veïns (güais) de butaca. El partit és el de menys.



Foto: Sang Culé

L’animació comença sempre on la gent està al cas, canta i anima (i crida “Independència” al minut 17:14). A baix, com a màxim, fan la ridícula onada... Per cert, ara hi ha uns vigilants que només estan pendents de que ningú pengi cap pancarta de la graderia. No vagi a ser que Òmnium o l’ANC en porti alguna de cap en partit europeu. El Freixa no ho suportaria...
Els jugadors que lluiten són els nostres preferits. Com... l’Alexis Sánchez. A la grada de sota, com són molt sibarites, li veuen tots els defectes, encara que hagin estat pendents del partit deu minuts. Aprofiten l’ocasió per fer escarni del seu nivell intel·lectual... Encara que hagis de sentir de boca seva: “Yo no sé nada de Santos ni piedras, así que vámonos para el restaurante”...
El camp del Barça comença a semblar-se massa a la Sagrada Família. Li interessa més visitar-la als forans que als locals. Els socis, fastiguejats amb els horaris, es venen el carnet a través del Seient Lliure, i així amortitzen l’abonament. El Club ven les entrades a preus no accessibles per a la resta de socis sense seient. Crec que ahir anaven sobre els 130 €.
D’aquesta manera, si a dalt tenim “guiris”, aquí hi trobem xeics àrabs i convidats VIP, dels abonaments i llotges de que disposen moltes empreses. Ahir hi havia una mena de Tigres de Malàisia amb mocador negre al cap i bossa de mà Louis Vuitton, que no sabies si et traurien un feix de bitllets o un punyal... Els turbants i els burques amb bufanda blaugrana ja no es fan estranys.
Un noi de Sao Paulo em demanava fa uns dies, pujant del Metro, si passaria alguna si es posava la samarreta del S.P.F.C. I ara! Cap problema! Ara, a cada partit tenim banderes israelianes, colombianes o amazics. Amb tots els respectes, però fas això a l'estadi Morumbi i et fan la cara nova.
Estaria bé una estadística sobre com funciona i on van a parar les localitats del Seient Lliure. O que algú m’expliqués perquè aquell holandès fatxenda del meu costat disposa d’entrades, per les mateixes localitats exactes en dos partits de Champions diferents, sense ser soci. Qui el convida?
Jo, si us plau, vull tornar a general els dies de Champions. Perquè igual que no es barregen les aficions rivals, tampoc és convenient mesclar socis d'estrats diferents. Un dia prendrem mal.
Som de General. I no paguem mes... Perquè no ens dóna la gana!