dimarts, 5 d’agost de 2014

Antoni Valentí Carbonell "Tio Toni": Adéu al “palmero” per excel•lència de la rumba catalana

Obres el Facebook des del mòbil i... Patapam! S’ha mort el Tio Toni!
La notícia, no per menys esperada, resulta més trista. Sobretot pels que portem la pell amarada de rumba catalana. Però també pels que ens fixem en la vessant humana dels seus protagonistes.
No he conegut personalment a cap dels dos germans Valentí, malgrat que els he vist en persona i felicitat per la seva labor artística unes quantes vegades. Però quan es va morir el Tio Paló vaig sentir la necessitat de presentar-me al tanatori. Hi eren el Sicus, el Yumitus i alguns membres de Los Manolos, entre d’altres. Quan va marxar tothom em vaig presentar a les filles, com a seguidor del seu pare, i les hi vaig donar el condol.


Aquest cop sóc fora de Barcelona, i no ha pogut ser. Però també volia que quedés constància de la meva admiració. També com a personatge entranyable, que juntament amb el seu germà, trobarem a faltar.
 Abans d’ahir vaig estar repassant el Youtube, buscant algun vídeo escaient per rendir-li homenatge a les xarxes socials. I ho vaig fer amb aquest vídeo, on a part de saber que deien a França de la figura d’Antonio Valentí (sempre hem de mirar què diuen a fora de nosaltres per valorar-ho), hi sona “Vivir sin ti”. Una cançó preciosa de la que ell n’és també l’autor, i on l’ acompanya als cors ni més ni menys que La Payoya (rumbera exquisida però efímera. Mare del Yumitus... de la Payoya, és clar).


I al darrera d’aquest, com bé m’apuntava l’Adri Cevera, hi vaig afegir un dels pocs vídeos on es rendia homenatge en vida als germans Valentí Carbonell, a càrrec de Dani Macaco.


Quan passen coses així, que per a un tenen transcendència, corres a veure què en diu la premsa de l’endemà. I et portes la decepció de que algú que ha acompanyat als escenaris més importants al gran Peret, passa mig desapercebut com a “el palmero de las gafas” i una ràfega de tòpics similars. Ai si les “palmes” fossin un invent per acompanyar a la percussió les cançons de, posem pel cas, Leonard Cohen! Però no: Això de la rumba segueix sent considerat, per a la majoria, com una cosa de menor. Els mitjans estaven ocupats aquella nit amb que Spandau Ballet prepara un disc nou. Això si que és notícia!


I com les coses fetes de mala gana no acostumen a sortir bé, us explicaré que a La Vanguardia d’ahir hi sortia un obituari fet “patim, patam, patum”. El millor, sens dubte, la foto del Toni amb el “jukebox gitano” que hi havia al seu bar. Al Bar Tony, situat en una travessia del carrer de la Cera, on només hi sonaven Peret, Junco, Parrita, Rumbeat, Potito o Manzanita. El mateix que vaig veure en persona aquell dia que vaig sortir a la recerca de l’essència rumbera. On havia sentit dir que s’hi conreava. Amb el Tio Paló rentant gots davant meu. En un local amb les parets totes plenes de pòsters del Barça.
El súmmum era però la segona foto, que jo reprodueixo completa tal i com es troba a l’hemeroteca del diari, però que havien ajustat tant al paràgraf que escapçaven... al pobre Toni! Increïble.


Al Diari Ara també la van vessar, malgrat que després ho van rectificar. Ahir al matí explicaven que el Toni havia començat venent teixits, com Peret, al “Barri Chino”. Que jo sàpiga, els gitanos catalans venien vestits a comarques i, posteriorment, a l’estranger (“El mig amic”). Però el passerell que es va llegir el teletip en diagonal, es devia perdre entre els tratjos i el Tio Pepe “el Chino” d’Hostafranchs, dels Patriarcas de la Rumba. 
La resta, o no van escriure res, o van publicar una nota de vergonya aliena. Com el Periódico, amb un breu titulat pel traductor automàtic : “El palmer de les ulleres”.
A El País, potser per mà de l’entès José Manuel Gómez "Gufi", hi podeu trobar una de les millors ressenyes. Allà descobreixo que el Toni va gravar les palmes d’un tema de Joan Manuel Serrat: “Caminito de la obra”.


Però si voleu saber del cert qui va ser del Tio Toni, jo me n’aniria a llegir el que explica el Juan Puchades a la revista Efeeme.
Potser el millor homenatge que se li ha rendit és el que li van fer els seus veïns del barri de Sant Antoni, fent-lo pregoner de la Festa Major del 2013. Per ell va ballar la seva amiga Lita Claver “La Maña”, que pel que no ho sàpiga, també és gitana.


A reveure Tio Toni. Descansi en Pau.




1 comentari:

Rosendo Martorell ha dit...

Molt bon article d'homenatge Bacallà.
He après una cosa que no sabia....sempre m'havia preguntat qui devia tocar les palmes de camí cap a l'obre...ara ja ho sé!!
Salut!!